|
( Miquel Ramis )
En el museu romà d'Alcudia es troba una petita
làpida de marbre trobada en les ruïnes de
Pollentia. Les paraules senzilles i emotives del epitafi
arriben a nosaltres, rera un somni de 2.000 anys d'oblit.
La pedra, una vegada més, ha estat càpsula
de temps que guardà gelosament el missatge, intacte
en la seva bellesa antiga:
"Als Deus Manes de Corneli Attic,
per constant sobrenom (anomenat) el pancratista.
Enganyat per el fat ínic, aquí reposa
el desgraciat.
Acostumá a enfortir el seus membres a contínues
palestras
i amb l'art del seu sobrenom entusiasmá al
poble amb frequencia.
Tú que fores de la terra fértil format
i després cremat a foc i fum,
ja no ets res, sols el que perdoná la flama.
Ossos i cendres jeuen arrecés d'aquesta pedra"
* Els deus manes son els deus familiars de cada família,
avanpassats que cuidan i vigilan la seva descendneica
mentresque aquesta els recorda i venera
** El Pancrátio (pan-kratos, vigor corporal)
era un tipus de lluita lucha habitual a Grecia i Roma
mescla de claus i cops. El pugilat, en camvi, consistía
en una competició entre dos competidors que se
deixaven copejar alternativament fins que un dels dos
fins que un dels dos queia al terra.
Com veim, els romans enterraven les restes dels seus
morts una vegada cremats a una pira funerária.
La lápida fou descoberta en 1933 en Can Tous
i es una de les escasas lápidas romanes de marbrel
que han arribat fins als nostres dias. Una lejenda,
de dubtós fonament, diu que la costúm
de ferr los estucs amb marmolina, utilitzada precisament
per els romans, va dur en segles posteriors a la destrucció
de aquestes lápidas per convertirles en pols
de marmolina en llocs com Mallorca, hon no existeixen
canteras de marbre blanc i per tant careixen de marmolina.
Si bé no es fácil de comprobar, no hem
d'olvidar que alguns bells palaus del renaixement a
Roma foren aixecant amb carreus desmontats del Circ
Máxim. Ironia suprema sent el renaixement un
redescobriment de la técnica i arquitectura antigua.
En El Djem, Tunicia, es troba un circ romá
en mol bón estat de conservació debut
a que en segles posterior la zona va ser molt pobre,
i els escassos habitants només varen desmontar
els carreus més petits, que podien transportar
a lloms de camell per construir les seves cases i barraques.
Com en tantes ocasions, l'estat actual de molts monuments
antics no es deu tant a la erosió dels segles
com a la má del homme.
El sobrenom"atticus" pareix indicar un origen
grec, (Ática). Como en la actualitat els bons
esportiestes es desplassaven de país en país,
cercant un millor contracte, o tal vegada, un nivell
méns exigent si venía dúna gran
cuitat com Roma o Mérida i ja no era tan jove.
Veure
ampliació de la lápida
Veure
historia del art: romans
Veure
área Illes Balears
|
