(Adaptació del web www.dibujotecnico.com/ . Bartolomé López Lucas.)
Nota: Els colors del text estan relacionats amb els colors utilitzats en el dibuix, per tant, el primer pas és sempre el vermell, el segon el blau, i l'últim és el verd.)
Un polígon es considera regular quan té tots els seus costats i angles iguals, i per tant pot ser inscrit i circumscrit en una circumferència. El centre d'aquesta circumferència es denomina centre del polígon i equidista dels vèrtexs i costats del polígon.
Es denomina angle central d'un polígon regular el que té com a vèrtex el centre del polígon i els seus costats passen per dos vèrtexs consecutius. El seu valor en graus resulta de dividir 360° entre el nombre de costats del polígon (veure figura).
Es denomina angle interior al format per dos costats consecutius. El seu valor és igual a 180° menys el valor de l'angle central corresponent.

Si unim tots els vèrtexs del polígon, de forma consecutiva, donant una sola volta a la circumferència, el polígon obtingut es denomina convex. Si la unió dels vèrtexs es realitza de forma que el polígon tanca després de donar diverses voltes a la circumferència es denomina estrellat. Es denomina fals estrellat aquell que resulta de construir diversos polígons convexos o estrellats iguals, girats un mateix angle, és el cas del fals estrellat de l'hexàgon, compostos per dos triangles girats entre si 60°. . Per a esbrinar si un polígon té construcció d'estrellats i com unir els vèrtex, cercarem els nombres sencers, menors que la meitat del nombre de costats del polígon i d'ells els que siguin prims respecte a aquest nombre de costats. Per exemple: per a l'octògon (8 costats), els nombres menors que la meitat dels seus costats són el 3, el 2 i l'1, i d'ells, prims respecte a 8 sols tindrem el 3, per tant podrem afirmar que l'octògon té un únic estrellat, que s'obtindrà unint els vèrtexs de 3 en 3 (veure figura).

Vocabulari: Els noms dels polígons es basen en el vocabulari grec. Entre parèntesi tenim el significat de la paraula grega:
Monos: un
Bi: dos
Triangle: (tri:3) 3 costats, 3 angles
Quadrat: 4 costats
Pentàgon: (Penta: 5) : 5 costats.
Hexàgon: (Exa: 6) : 6 costats.
Heptàgon: (Hepta: 7) : 7 costats.
Octògon: (Okto: 8) : 8 costats
Eneàgon: (Enea: 9) : 9 costats
Decàgon: (Deka: 10) : 10 costats
Dodecàgon: 12 costats

Coneixent els nombres grecs entenem moltes altres paraules:

Monocle: (lent,"un ull"), Monofàsic: (una fase), Monòxid de carboni (un òxid), Família monoparental (d'un sol pare),
Bimetàl·lic: (dos metalls), Bicèfal (2 caps), Lent bifocal (lent de 2 enfocaments), Serp bífida: (2 llengües), Bimotor (2 motors), Bíceps (múscul amb 2 punts de suport), Bicentenari (doble centenari), Bicicleta (2 rodes), Bilingüe (parla 2 idiomes), Bípede (camina a 2 potes), Bígam (2 matrimonis),...
Trident: (forqueta de 3 dents), Trifàsic: (3 fases), Reunió tripartita: (de 3 parts), Trilateral (3 costats), Tríceps (múscul amb 3 punts de suport), Tricorni( capell de 3 banyes), Tricicle (3 rodes), Triatló: (3 esports), Trienni (3 anys),
Cuadrifoli: (element arquitectònic basat en 4 fulles), Torneig quadrangular (de 4 participants), So quadrifònic (4 canals), quadrúpede (4 potes),
Pentacle (penjant de 5 costats), Pentatló (atletisme: 5 proves), Pentàgon (edifici del Ministeri de Defensa d'EEUU), Heptatló: (prova d'atletisme consistent en 7 esports), Pentecosta (celebració al cinquantè dia de la mort de Crist)
Octopus (nom científic del polp: 8 cames), Vers octosil·làbic (8 síl·labes), Octan (hidrocarbur amb 8 parts de carboni), Octubre (antic mes 8 del calendari romà)
Decàleg (conjunt de 10 lleis), Decatló: (atletisme, 10 proves), Dècada: (10 anys), Cranc decàpod (10 potes), Decasíl·lab (mètrica de 10 síl·labes), Desembre (desè més de l'any romà, decem) decimal (de 10 en 10)

Veure Polígons II
Veure Polígons III
Veure Renaldini
Veure Roriczer