Lo primer que crida la atenció al arribar
al pont es el perfecte ensamblat dels carreus
de granit.
Els arcs de mig punt están alternats amb
unes petites voltes de mig punt. La funció
d'aquestes voltes es permetre que l'aigua no aumenti
la pressió de empenta sobre el port en
les crescudes del riu. De no ser així,
l'aigua copegaría frontalment els panys
del mur que es troban entre els arcs i podría
arribar a debilitar o inclús a derribar
el pont. |
|
| Desde el pont, veim que la barana está
coronada per enormes carreus. |
|
Aquests carreus es troben matxiembrats uns
als altres per la mateixa rahó,: dificultar
cualsevol moviment lateral degut a una crescuda
o a un asentament.
|
|
| En la banda que baixa la corrent, el port está
provist de tallamars que a manera de tascons, tallan
la corrent desviant la presió de l'aigua
per devall els arcs. |
|
El pont, encara que anomenat "romá",
ha patit varies reformes al llarg del temps, per
lo que es més adient considerarlo una mescla
de parts romanes, visigótiques i medievals.
Se distinggueixen perfectament les parts originals
romanes, amb un acabat en encoxinat que contrastan
amb las de la part superior, probablement medievals,
que constitueixen la barana. |
|
En l'altra banda del mateix arc veim que els
careus ja no están encoixinats i que tampóc
tenen els forats redons de les pinzes (castanyetes)
amb que els romans aixecaven els carreus i dovelles
mitgensant grues i argans.
Veure
foto completa en la que es distingueixen les
parts dreta, esquerra i la barana superior. |
|
|
| En aquesta vista en perspectiva podem
veure la impresionant longitut del pont i podem
imaginar les complicacions técniques que
es varen trobar els seus constructors |
|
No obstant, un exám més
detingut mos permét veure que el llit del
pont ha cedit en varies seccions. La llínea
inferior marca la altura teórica de les
claus de arc. Como veim, a excepció de
les tres primeras i de las 2 senyalades amb la
flecha, tots els damás arcs se han enfonsat
en el llit, increiblement sense colapsar, lo que
parla per si mateix de la solidessa de la construcció.
El pont es segueix vegent recta desde amult ja
que épocas posterior se anavan col.locant
noves fillades en la part superior per recuperar
la horitzontalitat de la calsada. |
La amplada del pont camvia a mig camí,
lo que indica que les reconstruccions no respectaren
el disseny original romá.
En la part central del pont es poden veure la
típica pujada que permét la evacuació
del aigua de pluja cap als accessos del pont i
els desaigos laterals.
Al fons la porta d'accés. En la edad mitjana
havia la costúm de cobrar per permetre
el pas per ponts, un amica a modo de les actuals
autopistes de peatge. |
|
| En aquesta reconstrucció els canters ja
no son tan cuidadossos i els carreus de la barana
ja no tenen l'encoblament encadellat (machiembrado)original. |
|
En aquestes reconstruccions el pont no tiene
tallamars sino contraforts plans. Tampoc voltes
de descarega de la corrent:se ha perdut completament
els coneixements de l'arquitecte-ingenier romá.
Els nous constructors es limitan a fer una estructura
sólida per imitació sense entendre
ja el seu comportament estructural. |
|
| En la part central del pont existeix una rampa
de acces a una illeta, en la banda contraria de
la corrent. Adosades a la rampa, arquerías
de mig punt en ladrillo soportades sobre pilars
de granit i omplides opus incertum ( construcció
amb pedras irregulars, tipus márge). Posiblement
disenyadas per a contrarrestar lémpenta de
la corrente i servir com apuntalament al pont. |
|
El
pont romá de Mérida es una de les construccions
romanas que podem disfrutar en Extremadura. Amb 1 km
de longitut es el segón pont més llarg
de l'Imperi romá, sols superat per el pont sobre
el Danubi. El seu germá, el pont romá
d' Alcántara, arriba a una altaria de 48 metres.
