El projecte Artifex balear pretén l'elaboració d'un catàleg d'elements arquitectònics de Ferro i Pedra a fi; de preservar l'herència històrica i artística en perill de desaparició i per altra banda recollir i ordenar la immensa varietat de dissenys i variants de la regió del mediterrani occidental.

Catalunya, Costes de França e Itàlia, Còrsega, Sicília, Cerdanya i Balears constitueixen una zona que comparteix unes arrels comunes històrica i, per tant, arquitectònicament.

En la labor de recopilació d'Artifexbalear a Mallorca hem pogut constatar que a partir d'un element arquitectònic aparentment simple, es poden recollir desenes i desenes de variants locals, com en el cas de les ferramentes de porta, els més exposats a l'espoli i al robatori. Baules, poms, tiradors, bocaclaus, en ferro forjat, llautó o aram, polits o gravats, rústics i sofisticats. Una vegada iniciat el catàleg, resulta natural ampliar-lo a altres elements arquitectònics singulars : panells, colls de cisterna, volades, finestres, carasses, fonts, escales, motllures, trespols de pedra, torres,...

A finals del segle XIV en el portal del Mirador de la Seu de Palma treballaren artistes catalans tals com Pere de San Joan, francesos com el picard Jean de Valenciennes i altres d'origen incert com Rich Alamant. A la vegada, un jove Guillem Sagrera beuria d'aquests coneixements per madurar com artista per crear la Llotja de Comerciants i els tornaria simbòlicament treballant a San Joan el Vell de Perpignan o al Castell Nouvo de Nàpols.

Altres membres de la saga Sagrera treballaren en les Catedrals de Tarragona i Girona. El propi Sagrera fou dels 10 mestres d'obra més prestigiosos de la corona d'Aragó convocats en 1416 pel Bisbe i Capítol de Girona per decidir si continuaven la construcció de la Seu de Girona amb el disseny original de 3 naus o canviaven al nou diseny de nau única que s'estava imposant.

La pedra de Santanyí, maiòlica i siurells:

La pedra de Santanyí és sobradament coneguda per les seves qualitats estètiques i constructives, havent estat extensament utilitzada en la construcció d'edificis emblemàtics com la Llotja de Palma sense anar més lluny. S'exportà pedra per la construcció de la Catedral de Barcelona i el seu color blanc destaca a la cúpula del Castell Nuovo de Nàpols.

L' influència clara del Gòtic borgonyès a l'obra de Sagrera, les influències catalana e italiana en el disseny de l'arquitectura tradicional, la Llotja de València, filla de la Llotja de Palma evidencien una contínua relació fluida d'artistes i trencadors en el mediterràni occidental servint Mallorca com nus de comunicacions comercials entre el nord d'Àfrica i les costes europees. Per exemple la paraula "majòlica" que identifica un tipus de ceràmica vernissada prové de Sicília per denominar les seves ceràmiques cacolorides. Mallorca ( Majorica) comerciava extensament amb ceràmica i d'aquí el nom.

Els coneguts "siurells", cavalls i figures humanes de fang amb un xiulet a l'esquena, són també comuns en aquesta àrea del mediterrani. D'origen àrab, probablement eren utilitzats primerament com objectes rituals ( com les figuretes dels Deus Manes romans) i posteriorment com joguines per a nins.

La llista de punts comuns no acaba aquí: teles de vellut i seda procedents d'Orient via Itàlia, tapissos de Flandes, ús de lògies, i naturalment, l'herència constructiva romana i la irrigació àrab.

Idioma i Cultura:

Un altre dels objectius del projecte és una segona catalogació : la d'eines, materials i tècniques artesanes i constructives. Una tècnica que no s'empra és una tècnica condemnada a desaparèixer i les paraules que la descriuen també moren. Els actuals paletes empren un vocabulari degradat, ple de barbarismes quan disposam d'un riu de paraules que es rovellen per falta d'ús.

Amb Internet, l'ús de les paraules pren un nou significat: la recerca en un cercador de la paraula "cantero" mai proporcionarà la riquesa de resultats que si a més emprem "freemason" , "Chantier","Steinmetz", "muratori" "compagñon"...

L'idioma és Cultura. Cada nova paraula es com un fil del que se comença a tirar i no se sap com acabarà. De la paraula "cantero" ve; "masón", "simbología", "roriczer" i de sobte ens trobam aprenent sobre la geometria dels trencadors que dissenyaven i calculaven els seus edificis sense ajut del número pi o arrels quadrades en una enginyiosa utilització del compàs i l'escaire, que per qualque cosa són el símbol dels trencadors.

Quantes més paraules coneixem en varis idiomes descrivint tècniques, eines o personatges, més probabilitats tenimo de trobar a Internet informació relacionada.

La paraula "arfitex" (artesà, artista en llatí) ha estat triada per ser un patrimoni comú de tots. Destaca el que ens uneix i ens recorda un passat comú. L' Imperi romà fou en el passat nexe de comunicació i cultura en tota la mediterrània. Internet és avui el que recull el testimoni i s'encarrega de comunicar-nos, ràpida i efectivament per que puguem créixer, conscients de la nostra identitat pròpia, en un projecte comú, més gran.

Proposta i Invitació:

Artifex proposa la creació de projectes propis ( artifexcatalà, artifextoscà, artifexsicilià, artifexrossellonès...) a la fi de crear una xarxa de formació i intercanvi entre projectes identificatius de cada realitat concreta però integrats a la vegada en una visió i objectius comuns i europeus.

L'objectiu comú és connectar les diferents bases de dades per efectuar un anàlisis comparatiu d'elements arquitectònics per famílies. Segurament trobarem que un disseny desaparegut a Mallorca en el segle XVII perviu a Sicília, o que València manté un altre estretament emparentat amb un motiu típicament rossellonès. Entre tots podem reconstruir el catàleg complert, enriquir-nos mútuament amb el coneixement de la riquesa arquitectònica i creativa que hem heretat.

Si aquest treball senzill i honest t'ha tocat el cor, doncs ets la persona indicada per impulsar un projecte similar a la teva zona. Contacta'ns i parla'ns ( en l'idioma que sigui...)

mramis@artifexbalear.org