(Text adaptat del web "El racó de la ciència" per Miguel Ramis)

Després de més de 2.000 anys de civilització romana, tant sols un text tècnic relacionat amb la construcció i l'arquitectura ha sobreviscut fins als nostres dies: : els "Deu llibres d'arquitectura" de Vitruvi.

Vitruvi fou un enginyer de l'exèrcit romà (denominació que engloba els actuals oficis d'enginyer i arquitecte, altament especialitzats i experts, perquè construïen carreteres, ponts i aqüeductes, murades, edificis públics i privats, màquines d'asedi...)

Marc Vitruvi Polió visqué aproximadament en el segle I aC, desenvolupant la seva labor sota els mandats de Cèsar i August. Els 10 llibres que componen "De Architectura" es van redactar entre el 35 i el 25 aC, i el seu destinatari fou, amb tota seguretat, August.

"De architectura libri decem " és, per tant, el tractat més antic d'arquitectura conegut. Redescobert pels italians segles més tard, fou pres com a refèrencia per a la recuperació de l'arquitectura grecollatina pels arquitectes de l'època.

El tractat de Vitruvi abasta un ampli ventall de temes més o menys relacionats amb l'arquitectura, en coherència amb l'idea antiga que el coneixement cientificotècnic havia de ser el més extens possible.
Hi trobem els principis de la formació de l'arquitecte, els cànons contemporanis de l'arquitectura, els tipus d'edifici, etc; però també temes d'astronomia, quadrants solars, enginenyeria militar o una teoria sobre l'evolució de la humanitat.

Vitruvi uneix la teoria amb la pràctica i la normativa. La seva obra va tenir una gran rellevància durant el Renaixement, convertint-se en un llibre de consulta obligada per a arquitectes i enginyers, i segueix essent avui una fita en la història de la lliteratura científica.
Lamentablement els plànols que acompanyaven l'obra es perderen en el segles succesius, dificultant molt la comprensió de les descripcions de diversos enginys i màquines. L'obra del arquitecte és la d'un amant del classicisme, evident en la seva crítica de les "noves tendències" que s'estaven posant de moda a la seva època i que topaven amb la seva mentalitat d'arquitecte militar, pràctic i orientat a la solidesa i la durabilitat dels seus dissenys. Per si això fos poc, la seva narració no és purament un avorrit text docent, sinó que inclou anècdotes interessants i curiositats d'arquitectes, asedis i mètodes pràctics per a localitzar aigua en un terreny o com aplicar l'acústica en la construcció d'anfiteatres i places, per exemple.

Per als habitants de Balears, els "Deu llibres de l'arquitectura" inclouen diverses mencions a les nostres illes, com per exemple en el capítol IV, "De les propietats d'algunes altres fonts", cita a Balears com a terra de joves i donzelles d'excel·lent veu i presència física.

També en el capítol VII,"Dels colors naturals", esmenta a les Illes Balears com una de les millors per a l'obtenció de terres vermelles o almagre.

Accés a l'índex dels "Deu llibres d´arquitectura" de Vitruvi

Altre imatge del llibre de Vitruvi