Artifex logo
Banc d'Imatges Demos Dibujo Técnicas Illes Balears Historia del Arte Castellano Català English
El Pancratista de Pollentia
Artifex - © 2003
Ir a la sección

( Miquel Ramis )

Ver amplación


En el museu romà d'Alcudia es troba una petita làpida de marbre trobada en les ruïnes de Pollentia. Les paraules senzilles i emotives del epitafi arriben a nosaltres, rera un somni de 2.000 anys d'oblit.
La pedra, una vegada més, ha estat càpsula de temps que guardà gelosament el missatge, intacte en la seva bellesa antiga:

"Als Deus Manes de Corneli Attic,

per constant sobrenom (anomenat) el pancratista.

Enganyat per el fat ínic, aquí reposa el desgraciat.

Acostumá a enfortir el seus membres a contínues palestras

i amb l'art del seu sobrenom entusiasmá al poble amb frequencia.

Tú que fores de la terra fértil format i després cremat a foc i fum,

ja no ets res, sols el que perdoná la flama.

Ossos i cendres jeuen arrecés d'aquesta pedra"


* Els deus manes son els deus familiars de cada família, avanpassats que cuidan i vigilan la seva descendneica mentresque aquesta els recorda i venera

** El Pancrátio (pan-kratos, vigor corporal) era un tipus de lluita lucha habitual a Grecia i Roma mescla de claus i cops. El pugilat, en camvi, consistía en una competició entre dos competidors que se deixaven copejar alternativament fins que un dels dos fins que un dels dos queia al terra.

Com veim, els romans enterraven les restes dels seus morts una vegada cremats a una pira funerária. La lápida fou descoberta en 1933 en Can Tous i es una de les escasas lápidas romanes de marbrel que han arribat fins als nostres dias. Una lejenda, de dubtós fonament, diu que la costúm de ferr los estucs amb marmolina, utilitzada precisament per els romans, va dur en segles posteriors a la destrucció de aquestes lápidas per convertirles en pols de marmolina en llocs com Mallorca, hon no existeixen canteras de marbre blanc i per tant careixen de marmolina.
Si bé no es fácil de comprobar, no hem d'olvidar que alguns bells palaus del renaixement a Roma foren aixecant amb carreus desmontats del Circ Máxim. Ironia suprema sent el renaixement un redescobriment de la técnica i arquitectura antigua.

En El Djem, Tunicia, es troba un circ romá en mol bón estat de conservació debut a que en segles posterior la zona va ser molt pobre, i els escassos habitants només varen desmontar els carreus més petits, que podien transportar a lloms de camell per construir les seves cases i barraques. Com en tantes ocasions, l'estat actual de molts monuments antics no es deu tant a la erosió dels segles com a la má del homme.

El sobrenom"atticus" pareix indicar un origen grec, (Ática). Como en la actualitat els bons esportiestes es desplassaven de país en país, cercant un millor contracte, o tal vegada, un nivell méns exigent si venía dúna gran cuitat com Roma o Mérida i ja no era tan jove.

Veure ampliació de la lápida
Veure historia del art: romans
Veure área Illes Balears

 
Home Index Mapaweb ¿Vols col. laborar? Amunt
Consellería d'Innovació i Energía The European Comunity Fundació Illes Balears per a la Innovació Tecnológica Blau Rustic Ajuntament d'Alaró
Propietat intelectual & Copyright © 2002.2003, Blau Rustic s.l.l.