(Miquel Ramis. Traducció al Catalá
: Antoni Borrás, Arquitecte i Professor de materials
de la Construció a la UIB)
El marés és una roca composta per grans de sorra
(1) cohesionat per un ciment natural de carbonats. El
grossor del gra determina el nivell de talla assolible
( motllures i formes suaus en el de gra gruixut, talla
amb detall en el fi) i el grau de carbonatació
la seva duresa. Per tant, encara que la peça
sigui de gra fi, si no està cohesionada, no és
aconsellable la seva talla doncs resultaria molt fràgil.
Porositat:
- El Marés pròpiament dit, amb una gran
Porositat de conductes intercomunicats que li permeten
absorbeixen i eliminar aigua amb gran velocitat.
- La pedra de Santanyí, amb una Porositat de
conductes mal comunicats, que li fan molt poc permeable
a l'aigua però que quan aquesta entra en ell,
també resulta difícil de sortir.
Color:
El color és variat, oscil·lant des del
blanc gairebé pur ( pedrera de Cas Buso en Llucmajor
i Petra) , blanc cendra ( pedra de Santanyí)
,color sorra i groguenc(pedreres de l'arenal) , daurat
( marés de Porreres) i daurat vermellós ( Marés
de Petra) Naturalment, el color és molt variable
i depèn dels elements que componen la roca i
de les capes de terra que tingui sobre. Especialment
la primera capa de pedrera, en contacte directe amb
terres habitualment vermelles, té un color molt
determinat i és utilitzat per a realitzar murs
en jardins i finques.
Duresa:
L'igual que el color, la duresa varia granment depenent
de l'estrat concret que s'estigui tallant en el llit
de pedrera. Una veta pot ser molt dura i compacta i
un poc més baix ser de qualitat ínfima.
Encarregant-lo amb temps es poden obtenir maresos molt
durs en Cas Bus, Arenal i Petra. Habitualment els d'aspecte
terròs i/o groguenc són els més
febles.
La primera capa de la pedrera (rendet) sol ser també
molt dura, probablement per impregnació de sals
que la pluja arrossega de la terra als conductes interns
del mares.
So:
La peça que al ser copejada presenta un so sord
("só de tomba") , es diu "Pedra
tomba" i encara que presenti un bon aspecte extern,
està sentida o fracturada en l'interior. Si la
pedra sona vibrant, neta, és d'una excel·lent
qualitat. Aquesta operació es denomina "fer-lo
cantar" ("hacerlo sonar")
Tipus de mares apte per a la
llaura:
- Acopinyat: Format per conquilles fòssils marines
soldades unes amb unes altres. Alguna cosa "brescat"
i dur. Adequat per a talles senzilles, com columnes
o motllures simples.
- Brossenc: de gra gran, compacte i sense forats. Utilització
similar al acopinyat
- Gra de figa: De gra gran, compacte i fort.
- Granat: Molt pesat i fort, de llaura difícil.
Apte per a la construcció de pilars i columnes.
- Picador: Sa, compacte, net, sense capil·lars,
molt bon per a la talla
- Roget: Duresa mitjana, gra petit i color vermellós.
Tipus defectuosos de mares:
- Argilós ( arcilloso) : conté argila
en diversa proporció.
- Blanc (blanc) : tupí i de gra molt fi, no apte
per a aixecar parets doncs el material no s'aferra bé.
- Brescat : Conté forats i cavitats.
- Brevol : Mares tou, que s'esmicola fàcilment
- Buidadís: Conté zones de pobre cimentació
que, al estar en contacte amb l'aire, es deterioren
amb facilitat, obrint forats.
- Granat : Conté graves dures ( revius o gavarrots)
cristal·litzades, que dificulten la talla i tall.
- Llivanyós: Marés amb clares línies d'estratificació,
especialment indicat per a tallar gruixos fins ( llivanyes).
Amb el sistema de tall mecanitzat, aquest avantatge
inicial es converteix en problema si el tall no és
paral·lel amb aquestes línies d'estratificació
(que són també de trencament)
- Serrador: de poca duresa, sense capil·lars,
color blanquet. S'utilitza per a tallar llivanyas.
Altres defectes són els "pels" petits
trencaments en forma de capil·lars i les rels
infiltrades que a l'augmentar de volum hagin pogut crear
fractures, especialment en la primera capa (rendet).
Subproductes:
Picadís:
Asseredís de mares, utilitzat com àrid en la
construcció com substitut de la sorra. La pols
es ven bé directament o bé passat per
una garbella, per a presentar una granulometría
homogènia.
Grava de marés ( garbancillo):
Grava de la grandària d'un ciuró (cigró) utilitzada
per a formigons que no deguin carregar-se excessivament
de pes ( cobertes...) També s'utilitza per a
construir blocs més lleugers i còmodes
de trepar per al pas de canonades i regates.
Quadre de qualitats fisic-mecàniques:
Tipus |
Pedrera |
Densitat
kg / m3 |
Coef
de absorció |
Resist.
a compressión Kg / cm2 |
Resist.
a flexió Kg / cm2 |
Observacions |
|
|
|
|
|
|
|
Mares |
Arenal |
1.462 |
23,19% |
35 |
18 |
Groc palla |
Mares |
Muro |
1.528 |
23,62% |
44 |
23 |
Blanc |
Porreres |
Porreres |
1.597 |
18,43% |
36 |
21 |
Groc daurat |
Santanyí |
Santanyí |
1.794 |
3,48% |
131 |
55 |
blanc grisos |
Mares |
Felanitx |
1.961 |
9,23% |
59 |
54 |
Blanc |
|
|
|
|
|
|
|
En el quadre es constata clarament la
superioritat tècnica del mares de Santanyí,
amb un baix coeficient d'absorció d'aigua i les
millors resistències a compressió i flexió.
És de destacar que a pesar de ser més
lleuger que el Felanitx, té més del doble
de resistència a la compressió, el que
explica clarament la preferència dels mestres
antics per a la seva utilització en edificis
públics com la Llotja de Palma.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Tècnicament, el marés no és realment
una arenisca sinó una barreja de sorres fosilíferes
(calcoarenites i eolianites) amb cimentació calcària
*carbonatada. Altres vegades presenta barreja de sorres
i conquilles fòssils, arribant a vegades a trobar-se
estrats purament formats per conquilles fòssils,
d'on s'obtenen peces de gran bellesa plàstica
i duresa. ( *acopinyat/). Aquesta sorres marines es
van consolidar en el període quaternari.
Químicament està compost per Carbonat
càlcic ( CO3 Ca) en forma de fòssils,
calcita nítrica, grans de quars i sals.
Veure Marés I: Dades
básiques
Veure Marés II: El maneig
Veure Marés III: Terminología constructiva
Veure Marés IV : Tall i Extracció
Veure Mares V
|