(Miquel Ramis. Traducció al Catalá : Antoni Borrás, Arquitecte i Professor de materials de la Construció a la UIB)

El marés és una roca composta per grans de sorra (1) cohesionat per un ciment natural de carbonats. El grossor del gra determina el nivell de talla assolible ( motllures i formes suaus en el de gra gruixut, talla amb detall en el fi) i el grau de carbonatació la seva duresa. Per tant, encara que la peça sigui de gra fi, si no està cohesionada, no és aconsellable la seva talla doncs resultaria molt fràgil.

Porositat:
- El Marés pròpiament dit, amb una gran Porositat de conductes intercomunicats que li permeten absorbeixen i eliminar aigua amb gran velocitat.
- La pedra de Santanyí, amb una Porositat de conductes mal comunicats, que li fan molt poc permeable a l'aigua però que quan aquesta entra en ell, també resulta difícil de sortir.

Color:
El color és variat, oscil·lant des del blanc gairebé pur ( pedrera de Cas Buso en Llucmajor i Petra) , blanc cendra ( pedra de Santanyí) ,color sorra i groguenc(pedreres de l'arenal) , daurat ( marés de Porreres) i daurat vermellós ( Marés de Petra) Naturalment, el color és molt variable i depèn dels elements que componen la roca i de les capes de terra que tingui sobre. Especialment la primera capa de pedrera, en contacte directe amb terres habitualment vermelles, té un color molt determinat i és utilitzat per a realitzar murs en jardins i finques.

Duresa:
L'igual que el color, la duresa varia granment depenent de l'estrat concret que s'estigui tallant en el llit de pedrera. Una veta pot ser molt dura i compacta i un poc més baix ser de qualitat ínfima.

Encarregant-lo amb temps es poden obtenir maresos molt durs en Cas Bus, Arenal i Petra. Habitualment els d'aspecte terròs i/o groguenc són els més febles.

La primera capa de la pedrera (rendet) sol ser també molt dura, probablement per impregnació de sals que la pluja arrossega de la terra als conductes interns del mares.

So:
La peça que al ser copejada presenta un so sord ("só de tomba") , es diu "Pedra tomba" i encara que presenti un bon aspecte extern, està sentida o fracturada en l'interior. Si la pedra sona vibrant, neta, és d'una excel·lent qualitat. Aquesta operació es denomina "fer-lo cantar" ("hacerlo sonar")

Tipus de mares apte per a la llaura:
- Acopinyat: Format per conquilles fòssils marines soldades unes amb unes altres. Alguna cosa "brescat" i dur. Adequat per a talles senzilles, com columnes o motllures simples.
- Brossenc: de gra gran, compacte i sense forats. Utilització similar al acopinyat
- Gra de figa: De gra gran, compacte i fort.
- Granat: Molt pesat i fort, de llaura difícil. Apte per a la construcció de pilars i columnes.
- Picador: Sa, compacte, net, sense capil·lars, molt bon per a la talla
- Roget: Duresa mitjana, gra petit i color vermellós.

Tipus defectuosos de mares:
- Argilós ( arcilloso) : conté argila en diversa proporció.
- Blanc (blanc) : tupí i de gra molt fi, no apte per a aixecar parets doncs el material no s'aferra bé.
- Brescat : Conté forats i cavitats.
- Brevol : Mares tou, que s'esmicola fàcilment
- Buidadís: Conté zones de pobre cimentació que, al estar en contacte amb l'aire, es deterioren amb facilitat, obrint forats.
- Granat : Conté graves dures ( revius o gavarrots) cristal·litzades, que dificulten la talla i tall.
- Llivanyós: Marés amb clares línies d'estratificació, especialment indicat per a tallar gruixos fins ( llivanyes). Amb el sistema de tall mecanitzat, aquest avantatge inicial es converteix en problema si el tall no és paral·lel amb aquestes línies d'estratificació (que són també de trencament)
- Serrador: de poca duresa, sense capil·lars, color blanquet. S'utilitza per a tallar llivanyas.
Altres defectes són els "pels" petits trencaments en forma de capil·lars i les rels infiltrades que a l'augmentar de volum hagin pogut crear fractures, especialment en la primera capa (rendet).

Subproductes:

Picadís: Asseredís de mares, utilitzat com àrid en la construcció com substitut de la sorra. La pols es ven bé directament o bé passat per una garbella, per a presentar una granulometría homogènia.
Grava de marés ( garbancillo):
Grava de la grandària d'un ciuró (cigró) utilitzada per a formigons que no deguin carregar-se excessivament de pes ( cobertes...) També s'utilitza per a construir blocs més lleugers i còmodes de trepar per al pas de canonades i regates.

Quadre de qualitats fisic-mecàniques:

En el quadre es constata clarament la superioritat tècnica del mares de Santanyí, amb un baix coeficient d'absorció d'aigua i les millors resistències a compressió i flexió. És de destacar que a pesar de ser més lleuger que el Felanitx, té més del doble de resistència a la compressió, el que explica clarament la preferència dels mestres antics per a la seva utilització en edificis públics com la Llotja de Palma.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

(1) Tècnicament, el marés no és realment una arenisca sinó una barreja de sorres fosilíferes (calcoarenites i eolianites) amb cimentació calcària *carbonatada. Altres vegades presenta barreja de sorres i conquilles fòssils, arribant a vegades a trobar-se estrats purament formats per conquilles fòssils, d'on s'obtenen peces de gran bellesa plàstica i duresa. ( *acopinyat/). Aquesta sorres marines es van consolidar en el període quaternari.

Químicament està compost per Carbonat càlcic ( CO3 Ca) en forma de fòssils, calcita nítrica, grans de quars i sals.

Veure Marés I: Dades básiques
Veure Marés II: El maneig
Veure Marés III: Terminología constructiva
Veure Marés IV : Tall i Extracció
Veure Mares V