El projecte Artifex balear preten l'elaboració d'un catáleg d'elements arquitectónics de Ferro i Pedra a fí de preservar l'herencia histórica i artística en perill de desaparició i per altra banda recollir i ordenar la inmensa varietat de disenys i variants de la regió del mediterráni occidental.

Catalunya, Costes de Franc,a e Italia, Córcega, Sicilia, Cerdenya i Balears constitueixen una zona que comparteix unes arrels comúns, histórica i per tant arquitectónicament.

En la labor de recopilació d'Artifexbalear a Mallorca hem pogut constatar que a partir d'un element arquitectónic en apariencia simple, es poden recollir desenes i desenes de variants locals, como en el cas dels herratjes de porta, els mes exposats a l'expoli i al robatori. Baules, llamadors, poms, tiradors, bocaclaus, en ferro forjat, llautó o aram, pulits o grabats, rústics i sofisticats. Una vegada iniciat el catáleg, resultá natural exampar-lo a altres elements arquitectónics singulars : penells, colls de cisterna, volades, finestres, carasses, fonts, escales, moldures, trespols de pedra, torres,...

A fí de segle XIV en el portal de Mirador de la Seu de Palma treballaren artístes catalans como Pere de San Joan, francéssos como el picard Jean de Valenciennes i altres d'origen incert como Rich Alamant. A la vegada, un jove Guillem Sagrera beuría d'aquests coneixements per madurar com artísta per crear la Llotja de Comerciants i els tornaría simbólicament treballant a San Joan el Vell de Perpignan o al Castell Nouvo de Nápols.

Altres membres de la saga Sagrera treballaren en les Catedrals de Tarragona i Gerona. El propi Sagrera fou dels 10 mestres d'obra més prestigiosos de la corona d'Aragó convocats en 1416 per el Bisbe i Capítul de Girona per a decidir si continuaven la construcció de la Seu de Gerona amb el diseny original de 3 naus o cambiaven al nou diseny de nau única que s'estaba impossant.

La pedra de Santanyi, maiolica y siurells:

La pedra de Santanyí es sobradamente coneguda per les seves cualitats estétiques i constructives, haguent estat extensament utilitzada en la construcció d'edificis emblemátics como la Llotja de Palma sense anar mes lluny. S'exportá pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona i el seu color blanc destaca a la cúpula del Castell Nuovo de Nápols.

L' influencia clara del Gótic borgonyés a l'obra de Sagrera, les influencies catalana e italiana en el disseny de l'arquitectura tradicional, la Llotja de Valencia, filla de la Llotja de Palma evidencíen una contínua relació fluída d'artístes i canters en el mediterráni occidental sirvent Mallorca com nús de comunicacions comercials entre el nort d'Africa i les costes europeas. Per exemple la paraula"majolica" que identifica un tipus de cerámica vernissada prové de Sicilia per denominar les seves cerámiques colorejades. Mallorca ( Majorica) comerciaba extensament amb cerámica i d'aquí el nom.

Els coneguts"siurells", cavalls i figures humanes de fang amb un xiulet a l'esquena, son també comuns en aquesta área del mediterráni. D'origen árab, probablement eran utilitzats primerament com objectes rituals ( com les figuretes dels Deus Manes romans) i posteriorment como jogines per a nins.

La llista de punts comuns no acaba aquí: teles de vellut i seda procedents d'Orient via Italia, tapissos de Flandes, ús de loggias, i naturalment, l'herencia constructiva romana i l'irigació árab.

Idioma i Cultura:

Un altre dels objectius del projecte es una segona catalogació : la d'eines, materials i técniques artisanes i constructives. Una técnica que no s'empra es una técnica condemnada a desapareixer i les paraules que la descriuen també moren. Els actuals paletes empren un vocabulari degradat, plé de barbarismes quan disposam d'un riu de paraules que languideix i es rovellen faltes d'us.

Amb Internet, l'us de les paraules pren un nou significat: la recerca en un cercador de la paraula" cantero" mai proporcionará la riquesa de resultats que si a més emprem "freemason" , "Chantier","Steinmetz", "muratori" "compagñon"...

L'idioma es Cultura. Cada nova paraula es como un fil del que se comenc,a a tirar i no se sap com acabará. De la paraula"cantero" vé"mason","simbología", "roriczer" i de sobte mos trobam aprenent sobre la geometría dels canter que disenyaven i calculaven els seus edificis sense ajut del número pí o arrels cuadrades en una enginyiosa utilització del compás i l'escaire, que per cualque cosa son el símbol dels canters.

Cuantes mes paraules coneixem en varios idiomes describint técniques, eines o personatjes, mes probabilitats tenimos de trobar en Internet informació relacionada.

La paraula "arfitex" ( artesá, artísta en llatí) ha estat triada per ser un patrimoni comú de tots. Destaca lo que mos uneix i mos recorda un passat comú. L' Imperi romá fou en el pasat nexe de comunicació i cultura en tota la mediterránea. Internet es avui el que recull el testigo i s'encarrega de comunicarnos, rápida i efectivament per que poguem creixer, conscients de la nostra identitat propia, en un projecte comú, més gran.

Proposta i Invitació:

Artifex propossa la creació de projectes propis ( artifexcatalá, artifextoscá, artifexsiciliá, artifexrossellonés...) a la fí de crear una xerxa de formació e intercamvi entre projectes identificatius de cada realitat concreta peró integrats a la vegada en una visió i objectius comuns i europeus.

L'objectiu comú es conectar les diferents bases de dades per efectuar un análisis comparatiu d'elements arquitectónics per families. Segurament trobarém que un disseny desaparegut a Mallorca en el segle XVII perviu a Sicilia, o que Valencia manté un altre estretament emparentat amb un motiu típicament rosellonés. Entre tots podems reconstruir el catáleg complet, enriquinmos mútuament amb el coneixement de la riquesa arquitectónica i creativa que hem heretat.

Si aquest treball sencill i honest te ha tocado el cor, dons ets la persona indicada para impulsar un projecte similar a la teva zona. Contáctans i parlems ( en el idioma que sigui...)

mramis@artifexbalear.org