"Avançat el dia començaren a lluitar set joves que retenían una torre de Mallorca recentment conquerida i que semblava col.locada a la primera entrada. Un, recolzant-se damunt les espatlles dels altres, havia pujat la murada i intentava destruír la obra d'argila, una tropa de moros vingué cap a ell..."

Liber Maiolichinus, pág 41.

( Libro que relata la conquista de Mallorca en la razzia pisano-catalana de 1114-5 que conquista brevementa la ciudad para luego abandonarla ante la noticia que desde Túnez había partido una flota para reconquistarla.)

" L'exèrcit pisà abat els murs i les cases de la ciutat i arrossega els castells a través de les escletxes obertes (....) Els fons dels amples fossats s'omplenen amb pedres, roques i herbes que hi llançen a dins; els castells s'acosten a les murades; la resistent paret és foradada amb l'ariet...

Liber Maiolichinus, pág 66.

El mostassat de la ciutat, en data 8 de juliol de 1389, feia saber que les jurats havien establert el preu de la quartera de calç a raó de 14 diners i l mesura de guix a 10 diners. Era obligació vendre aquests productes al for establert i en cas contrari s'incorreria en pena de 60 sous.

ARM, AH 418, 54-54v.

En la idea de modernización que imperaba a finales del XIX, no hay dudas que los higienistas tenían un papel determinante, para lo cual basta mirar el informe que dió la Real Academia de Medicina de Palma a una consulta de la Alcaldía:

"..Fará observar a VM que la capital de las Balears està encerclada per altes muralles i amplis fossats que l'estrenyen i l'ofeguen; que l'augment de la població tancada dintre dels mínits intraspassables, ha obligat a la ciutat a créixer en altura;

que les places amb què compta són poques i petites; que la gran majoria dels carrers són estrets, tortuosos i oberts a l'atzar, fins al punt de privar moltes cases de ser banyades pel sol i de regre la benèfica influència d'un aire pur i vivificador;

que l'eixampla que alguns carrers ha sofert ha estat a costa de les cases inmediates que han quedat reduiïdes i amb males condicions higièniques; i per últim, que l'area de la ciutat, tancada dintre el perímetre de les muralles, no està en relació amb les necessitats higièniques dels seus habitants."

Francesc Sáez i Isern. Pág. 18.

Pedra de galga a 1 sou 11 diners, any 1577.

Trespol a 10 sous la quartera

7 sous diaris guanyava un serrador, el treball mes dur...

Per que fá al pedreny, el virrey s'adonà que els blocs een d'una mida inferior a la que tocava.

Començá per informar-se i demanant als trencadors de pedra i sobrestants de ells de hont havien treta aquesta mida me digueren de la Sala de Jurats y anant jo a la Sala a comprovar si era bona com volgueren comprovar no poguérem per star la mida a una paret de la qual no-s pogué pendre perquè essent arruïnada se hagué de reparar y porraren lo senyal de la mida y demamant als Magnifichs Jurats de hont se havie de prendre me digueren que de la Seu per haver molts anys que la obra dura y així aní a la Seu y demaní la mida a mestre Joan Amengual, mestre masser de dita obra, y viu que era molt major la mida de la Seu que la mida que.s servia la fortificació.

En vista de les discordancies, Antoni Brotat digué les dues mides al Virrei. Aquest demostrá la seva sorpresa i ordená que es rectificás la mida de la Sala dels Jurats.

Ordená creíxer la mida de les pedres picades, de tal manera que de tres de les antigues en feien dues de les noves. Per tal que no es pogués variar de bell nou el patró ordena fer una mostra en ferro que depositá a la capella de Sant Eloi. El fet curiós és que manà que es mantingués la producció i el preu que es pagava per elles tant de construcció com de transport.

Pag 58.